Adrián Barbón caleyando

Barbón afirma que’l so Gobiernu nun arrenuncia “a midida dalguna pa que rescample la promoción del asturianu y pa qu’enanche’l so futuru”

El llibru ‘Postrer adiós. Prosa, poesía, teatru’ sobre la vida y obra de María Teresa Villaverde ‘Tuxa’, conmemorativu de la XLI Selmana de les Lletres Asturianu, empecipia con unes pallabres del presidente Adrián Barbón. Nelles asegura que’l so Gobiernu nun arrenuncia a “midida dalguna pa que rescample la protección del asturianu y gallego-asturianu y pa qu’enanche’l so futuru”.

RPA emite pieces esta Selmana de les Lletres que conmemoren el centenariu del cancioneru de Torner

Al traviés de 25 miniespacios la RPA ta dando a conocer esta Selmana de les Lletres Asturianes los aspeutos más importantes del ‘Cancionero Musical de la Lírica Popular Asturiana’, la obra d’Eduardo Martínez Torner que cumple 100 años, asina como de la vida del uvieín. La información complétase con versiones d’estos temes por Llan de Cubel, Carlos Rubiera, Avalanch o Corquiéu.

La XDLA convoca una concentración pal Día de les Lletres Asturianes

La xornada ta marcada pola pandemia de COVID-19, lo que trai cambios con respeuto al formatu emplegáu nes décades últimes.

Lluis Portal, Berta Piñán y Alejandro Vega presentación Tuxa XLI Selmana de les Lletres

“Ye un homenaxe a tantes persones qu’escribieron n’asturianu y de les que naide s’alcuerda”, espresa Lluis Portal

El responsable de la edición de ‘Postrer adiós. Prosa, poesía, teatru’ al rodiu de la figura de María Teresa Villaverde, Lluis Portal, aseguró qu'esti reconocimientu na XLI Selmana de les Lletres Asturianes “ye un homenaxe a tantes persones qu’escribieron n’asturianu y de les que naide s’alcuerda”. La conseyera Piñán recordó’l silenciamientu de la obra de Tuxa nes antoloxíes del so tiempu por “ser muyer”.

María Teresa Villaverde ‘Tuxa’

Tuxa, una autora recuperada

La XLI Selmana de les Lletres Asturianes ta dedicada a María Teresa Villaverde ‘Tuxa’, escritora maliaya del Rexonalismu asturianu nacida nel 1882. Gran parte de la so obra ye desconocida y la que nos llegó foi de manera tardía al nun quedar rexistrada l’autora nes antoloxíes canóniques del so tiempu.

Pages