Entrevistes

Iris Díaz Trancho

Díaz Trancho: “Consiguimos poner el focu na importancia de la tresmisión xeneracional del idioma"

El domingu celébrase nel Muséu del Pueblu d’Asturies el VII Día de la Reciella y la carrera 'Entaína'. Iris Díaz Trancho (Xixón, 1981) ye socia de ‘Reciella. Families pol Asturianu’, coleutivu qu’entama esta xornada que nació pa visibilizar la importancia de la tremisión oral del idioma y pa que les families disfruten d’una xornada n’asturianu dafechu.

Félix Fernández Rodríguez Acuto Xuegos

Félix Fernández: “Tener contactu col asturianu dende les primeres edaes ye fundamental pa la normalización”

Un xuegu de pareyes, dos rompecabeces y un dominó son los materiales asoleyaos por Acuto Xuegos nos sos primeros meses de vida. Félix Fernández Rodríguez (Avilés, 1981) ye responsable d’esta empresa familiar que naz pa cubrir l’ausencia de materiales n’asturianu pa que la reciella pueda divertise al empar que deprender.

Iván Llera

Iván Llera: “Tócanos trabayar más que nunca pa siguir enanchando'l consensu pola oficialidá del asturianu”

El periodista Iván Llera Huerta (Xixón, 1987) asocede a Inaciu Galán como presidente d’Iniciativa pol Asturianu, convirtiéndose nel segundu dirixente de l’asociaciación. Optimista colos xestos daos hasta’l momentu pol Gobiernu, espera qu’éstos “se traduzan en midíes concretes” y recuerda qu'ensin oficialidá "podemos dir avanzando".

Galán: “Fuimos quien a camudar la imaxe que la sociedá y los medios teníen del movimientu de reivindicación llingüística"

Galán: “Fuimos quien a camudar la imaxe que la sociedá y los medios teníen del movimientu de reivindicación llingüística"

Inaciu Galán y González (Xixón, 1986) dexa de ser presidente d’Iniciativa pol Asturianu depués de cumplir los dos mandatos que marquen como máximo los estatutos de la entidá. El III Congresu, del que saldrá’l so sustitutu, va celebrase esti sábadu a les 16.30 hores na sala de conferencies del xixonés Antiguu Institutu.

Lorena Gil: “Podemos ye un proyeutu d’Asturies dende Asturies y p’Asturies ensin sucursalismos nin hipoteques”

Lorena Gil: “Podemos ye un proyeutu d’Asturies dende Asturies y p’Asturies ensin sucursalismos nin hipoteques”

280 midíes "sobre les bases de la defensa de la tierra, la rexeneración democrática y la xusticia social" presenta Podemos a les asturianes y asturianos pa llevantar Asturies y ameyorar la vida de los sos ciudadanos. Lorena Gil Álvarez (Xixón, 1975) va encargase de defendeles dende'l domingu na Xunta Xeneral.

Llucía Fernández: “Andecha y Agora Repúbliques dan voz al pueblu asturianu n’Europa y Asturies”

Llucía Fernández: “Andecha y Agora Repúbliques dan voz al pueblu asturianu n’Europa y Asturies”

Andecha Astur mira pal país y pal continente nestes eleiciones, a les qu’acude con Llucía Fernández Marqués (Xixón, 1974) como candidata. La formación nacionalista comprométese a dar voz a les asturianes y asturianos na Xunta Xeneral y n'Europa al participar na coalición Agora Repúbliques, con 3 eurodiputaos anguaño.

Verdes-EQUO: “De siempres la nuesa esmolición ye que la transición ecolóxica sía xusta y solidaria”

Verdes-EQUO: “De siempres la nuesa esmolición ye que la transición ecolóxica sía xusta y solidaria”

Verdes-EQUO, marca cola que se presenta Alternativa Verde por Asturies-EQUO pol centru y l'occidente, repite la fórmula de la cocandidatura nes eleiciones del 26-M. Nel casu d’algamar escañu, Eva del Fresno (Mieres, 1977) ocuparíalu los dos primeros años, pa darréu dar pasu a Enrique Fernández (Cangas del Narcea, 1966).

Vallina: “De la influencia que tenga IX dependerá un gobiernu d’izquierdes o ún del PSOE con Ciudadanos”

Vallina: “De la influencia que tenga IX dependerá un gobiernu d’izquierdes o ún del PSOE con Ciudadanos”

Izquierda Xunida (IX) y Izquierda Asturiana (IAS) van a les eleiciones d’esti domingu en coalición como Asturies pela Izquierda. La so candidata ye Ángela Rosa Vallina de la Noval (Naveces, 1959), que defende una reforma fonda del Estatutu na que s’incluya, ente otros aspeutos, la oficialidá del asturianu y gallego-asturiano.

Reina: “L’estremeñu es frutu’l desenroamientu del astul-leonés orental nel territoriu arreol dela dehesa del lau español”

Reina: “L’estremeñu es frutu’l desenroamientu del astul-leonés orental nel territoriu arreol dela dehesa del lau español”

Dende l’añu 2011 vien trabayando OSCEC Estremaúra nel estudiu y espardimientu de les llingües estremeñes. Juan Francisco Reina Raposo (Badajó, 1990), sociu confundador d’esta entidá y investigador residente en Portugal, respuéndenos n’estremeñu nesta entrevista sobre la situación na que ta esti idioma.