L’ALLA unvía una carta a la ministra Alegría énte la negativa a crear la especialidá docente

|
Pilar Alegría visita institutu d'Aragón

El Ministeriu d’Educación y Formación Profesional dexólo bien claro a la Conseyería d’Educación énte l’últimu pidimientu fechu dende’l Gobiernu asturianu: ensin oficialidá nun va haber especialidá docente. Sicasí, mientres llega esti reconocimientu llegal pal idioma, dende Asturies sí se considera posible modificar los reales decretos, como apunta l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) a la ministra Pilar Alegría nuna carta.

Magar que’l Congresu, col votu favoratible del PSOE, aprobara n’ochobre una Proposición Non de Llei presentada por Xuníes Podemos qu’encamentaba al Gobiernu de coalición a crear la especialidá docente de Llingua Asturiana y Lliteratura y Gallego-asturiano y Lliteratura, la negativa dende Madrid caltiénse. Yá lo espresara Isabel Celáa nel so momentu, y con Alegría al frente del ministeriu la postura sigue siendo la mesma, esto ye, la única vía posible sería la declaración d’oficialidá del idioma.

Una negativa rotunda que nun contempla la vía autonómica, como se plantegó en dalguna ocasión, yá qu’un informe de la Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Turismu conclúi que la especialidá nun sería reconocida en Madrid. Dada la situación, l’ALLA unvió ayeri una carta ministra na que solicita “una modificación de los Decretos d’Especialidaes Docentes pal profesoráu d’Educación Primaria y Secundaria na que se faiga constar que tamién podrán ser especialidaes las correspondientes a les llingües propies non oficiales, pero xurídicamente reconocíes como tales, con implantación curricular y a pidimientu de la Comunidá Autónoma”.

Esti cambiu solicitáu, que se venía defendiendo n’Asturies pa dar una solución a un problema qu’afeuta a 400 maestros y maestres condenaos a una condición llaboral "interina y precaria", apóyase en que la LOMLOE tien en cuenta les llingües territoriales non oficiales a la hora de la ellaboración de los currículos pa les diferentes etapes educatives. La institución académica añade que se podría valorar tamién, de manera complementaria, la propuesta 19 del ‘Documento para el Debate. 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente’, fechu públicu pol ministeriu en xineru, entitulada ‘Actualizar la rellación d’especialidaes docentes’, nel qu’afita que “ha revisase la rellación d’especialidaes docentes p’afayales a la realidá del sistema educativu actual. Non sólo ha tener en cuenta’l currículu competencial nuevu, tamién los diferentes cambios que se produxeran nes materies y árees de la ordenación académica”.

Pidimientu d’aconceyamientu

Amás d’aportar argumentos que sofiten la reclamación, l’ALLA tamién solicita un aconceyamientu personal con Alegría. “La creación de la especialidá docente ye una demanda socioeducativa espresada por diferentes axentes y llargamente sostenida nel tiempu”, recuerda la institución, qu’indica que la falta de reconocimientu de la especialidá docente ye un problema que vive’l profesoráu de la materia magar qu’ésta ta presente “nel sistema educativu asturianu con calter regláu dende’l 1984” y que los profesionales cuenten “cola mesma cualificación universitaria que’l del restu d’especialidaes docentes: Máster de Formación del Profesoráu d’ESO, Bachilleratu y FP cola Especialidá de Llingua Asturiana pa la Secundaria y Grau de Maestru d’Educación Primaria cola Mención de Llingua Asturiana pa la Primaria”.

Na semeya, la ministra Alegría'l llunes nuna visita al IES Pablo Serrano de Zaragoza.

Contador Estadistiques