El llibru del Testamentu d'Alfonso II, el segundu documentu más antiguu d'Asturies tres del testamentu de Fakilo, salió de la Catedral d'Uviéu a pa qu'Ediciones Madú preparare una edición facsimilar. Un conveniu ente'l Cabildu de la Catedral y la editorial permitió que'l códice manuscritu que recueye'l testamentu del Rei Alfonso II El Castu s'esparda al gran públicu per aciu d'una edición facsimilar llendada a una tirada de 1.000 exemplares.
Con fecha del añu 812, el Testamentu de la Catedral ye un documentu de valor incalculable que, nes sos nueve fueyes, reproduz en lletra visigótica les voluntaes del monarca que fundó la Ciudá d'Uviéu. El Testamentu da tamién claves pa entender dellos episodios nel nacimientu del Reinu asturianu, apaeciendo nelli les primeres referencies documentales qu'esisten sobre personaxes como Pelayo o l'arquitectu Tioda, creador de los monumentos del monarca y que firma como testigu, amás de dar reseña d'acontecimientos como la batalla de Cuadonga.
Nel testamentu, el Rei Alfonso déxa al cargu de la sede eclesiástica bien d'edificios y infraestructures públiques como l'acueductu que mandare construyir pa furnir d'agua a la ciudá d'Uviéu. Cinco obiespos, siete monxos y abades y 34 testigos roblen el testamentu, xunto con otros siete que vienen na fueya novena, que ye la que más estropiada ta nel orixinal, mientres que les otres ocho aguanten en bona condición.
El caderalgu d'historia medieval Juan Ignacio Ruiz de la Peña y la caderalga de paleografía y diplomática María Josefa Sanz, son los responsables los testos complementarios qu'acompañen al testamentu xunto col archiveru de la Catedral Agustín Hevia Ballina, responsable de la traducción del testu orixinal en llatín medieval al castellanu.