El PNV vence n’Euskadi y EH Bildu suma'l meyor resultáu de la historia pa la izquierda abertzale

|

Iñigo Urkullu, qu’anunció que va gobernar en minoría, va ser el lehendakari nuevu. El PNV ganó les eleiciones d’Euskadi (27 escaños), xornada que va ser recordada pol éstitu mayor algamáu pola izquierda abertzale al sumar 21 diputaos.

Euskal Herria Bildu –coalición formada por Eusko Alkartasuna (EA), Aralar, Alternatiba y independientes de la izquierda abertzale– conviértese asina na segunda fuercia más votada d’Euskadi, posición que namái consiguió nes primeres eleiciones vasques, nel añu 1980, cuando la marca Herri Batasuna sumó 11 escaños polos 25 del PNV nun Parllamentu de 60 escaños –anguaño se compón de 75–. El fracasu mayor de les eleiciones vasques d’ayeri viviólu’l partíu hasta agora nel Gobienu, el PSE-EE de Patxi López, que perdió 9 escaños (de 25 a 16). Mentes, tamién baxó en representación el PP (de 13 a 10). Quien consiguió mantener el so escañu, pese a que les encuestes dicíen lo contrario, foi Gorka Maneiro (UPyD), gracies a los resultaos por Araba. Por contra, queda fuera del Parllamentu Ezker Batua-Berdeak, la marca vasca d’Izquierda Xunida, que tenía un escañu na llexislatura anterior.

Asina, el Eusko Legebiltzarra va tar conformáu pol PNV (27 escaños; 34,64 por cientu de los votos), EH Bildu (21; 25 por cientu), PSE-EE (16, 19,13 por cientu), PP (10; 11,73 por cientu) y UPyD (1; 1,94 por cientu). Hai que destacar que’l PNV tien la posibilidá de gobernar en minoría pese a perder apoyu eleutoral –nel 2099 sumó’l 38,57 por cientu de los votos– gracies a la baxada perimportante de los dos partíos estatales mayoritarios, formaciones que propiciaron la llegada al Gobiernu del primer lehendakari non nacionalista de la historia.

 

Contador Estadistiques