Bello escribe un poema sobre'l coronavirus qu'escritores tornen al catalán y eusquera

|
Xuan Bello recortada

El de Paniceiros asoleyólu nuna rede social.

Xuan Bello espublizó na nueche del miércoles un poema en Facebook entituláu 'Coronavirus'. Fíxolo n'asturianu, con una traducción del mesmu al castellanu.

La creación del escritor asturianu nun tardó en tener repercusión, y al día siguiente l'escritor valencianu Manel Alonso i Català fixo l'esfuerciu de tornala al catalán. Hores depués, el poeta Gerardo Markuleta llevábalu al eusquera.

Ésti ye'l poema:

CORONAVIRUS

De repente la muerte como esa vecina
qu'esperabes finalmente nun viniera
cola tarta d'arándanos per casa.
¿Por delicadeza perdiesti tu la vida?
Y la cabeza, tantes veces.
Sabes agora que ta equí carpiendo
na tos unánime de la parroquia,
nel ronquiellu sordu del miedu
y hasta —sospeches— naquellos que más quieres.

¿Nun viesti esa elástica sombra atrecida
nel abrazu que te fai ensalendar?
Llegó la muerte p'allugase en ti
y esperar nel ángulu escuru
contigo'l to destín.

Llegó

ensin priesa. Nun hai remediu.
Si llograres falar con ella diba 'icite:
«Toi contigo desque tienes vida
y yá taba contigo muncho enantes».

Ésta ye la versión catalana:

CORONAVIRUS

Tot d'una la mort, com eixa veïna
que finalment esperaves que no vinguera
amb el seu pastís de nabius per a ta casa.
Per delicadesa has perdut la teua vida?
I el cap, tantes vegades.
Saps ara que és ací lamentant-se
en la tos unànime de la parròquia,
en el ronc sord de la por
i fins i tot —sospites— en els qui més vols.

No has vist la seua elàstica ombra balba
en l'abraçada que et dóna un respir?
Ha arribat la mort per quedar-se
esperant en l'angle fosc
del teu destí.

Ha arribat.

No té pressa ni remei.
Si aconseguires parlar amb ella només et diria:
«Soc amb tu des que tens vida
i amb tu era molt abans».

Ésta ye la versión vasca:

KORONABIRUSA

Bat-batean heriotza, zuen etxetik
bere ahabia-tartarekin azkenean ez agertzea
espero zenuen auzoko emakumea bezala.
Adeitasunagatik galdu al duzu bizitza?
Baita burua ere, hainbat aldiz.
Orain badakizu hemen dagoela, kexuka
parrokiako eztul aho-batezkoan,
beldurraren zurrunga sorrean
eta –susmoa duzu– maiteen dituzunengan.

Ez al duzu ikusi haren itzal malgu hotzak hartua
arnasaldia ematen dizun besarkadan?
Iritsi da heriotza, geratzeko,
zure patuaren angelu ilunean
zain.

Iritsi da.

Ez du ez presarik ez erremediorik.
Harekin hitz egitea lortuko bazenu, ozta esango lizuke:
«Zurekin nago bizirik zaudenetik
eta zurekin nengoen askoz lehenagotik».

Semeya recortada, propiedá de Donostia Kultura, baxo llicencia CC BY-SA 2.0.

Contador Estadistiques