Asturies participó nel I Foru Celta, onde se firmó la ‘Declaración de Rennes’

|
I Foru Celta de Rennes

Breizh entamó la selmana pasada’l I Foru Celta, nel qu’Asturies participó representada por María Belarmina Díaz Aguado, direutora xeneral d’Enerxía, Minería y Reactivación. Los siete países presentes roblaron la ‘Declaración de Rennes’, un alcuerdu pa la cooperación intercéltica en cuestiones como la educación, les enerxíes renovables o los idiomes.

Previstu nun primer momentu nel mes de marzu n’An Oriant cola presencia de Breizh, Alba, Éire, Cymru y Galicia, alcuentru que s’aplazó poles fuelgues en Francia pola reforma de les pensiones qu’afeutaben al tresporte, el I Foru Celta celebróse’l xueves en Rennes, na xornada previa al comienzu del Festival Interceltique de Lorient, incorporando tamién a Asturies y Kernow. Una xunta de diez hores de llargor que finó cola firma de la ‘Declaración de Rennes’.

Según informa Rannvro Breizh, el conseyu rexonal bretón, esti alcuerdu “pretende caltener y afondar les rellaciones institucionales ente los países celtes y reforciar la cooperación”, citando específicamente delles árees. Éstes son les actividaes marítimes; la educación y la formación, fomentando la movilidá ente estudiantes no que podía ser un Erasmus celta; la valoración, promoción y conocencia mutua del patrimoniu d’estos territorios; les enerxíes renovables; les rellaciones culturales, en particular no que se refier al audiovisual, el cine, les artes escéniques y les práutiques artístiques; los idiomes; el fomentu del contautu ente les diferentes comunidaes emigrantes; y rellaciones económiques nel ámbitu de la innovación y la investigación.

Representación de segundu nivel d'Asturies y Galicia

Sacante Asturies y Galicia, qu’acudieron con direutores xenerales, el de Rellaciones Esteriores nel casu del país vecín, Jesús Gamallo, y la d’Enerxía, Minería y Reactivación nel asturianu, Díaz Aguado, y Irlanda, qu’unvió al embaxador en Francia, Niall Burgess, el restu de naciones celtes tuvo representación de primer nivel. Por Breizh foi’l presidente Loïg Chesnais-Girard; por Cymru, el primer ministru Mark Drakeford; por Alba, la viceprimer ministra Shona Robinson; y por Kernow, la presidenta del Conseyu de Cornualles, Linda Taylor.

L’oxetivu del Foru Celta ye avanzar hacia una especie d’Arcu Celta qu’ayude a rebaxar les consecuencies de la salida del Reinu Xuníu de la Xunión Europea. La idea nació del presidente bretón llueu de viaxes institucionales a Irlanda nel 2020 y Alba nel 2021, que señaló enantes del aconceyamientu que “el Brexit nun debería impedinos trabayar xuntos, al igual que les fronteres nun nos impiden compartir una identidá”.

En definitiva, como espresa l’Alministración bretona na comunicación sobre la ‘Declaración de Rennes’, “xunir fuercies y aprovechar los recursos comunes pal desendolcu sostenible, la prosperidá y el desarrollu de los sos ciudadanos”.

Na imaxe, un momentu del I Foru Celta, con Díaz Aguado sentada al final de la primer bancada de la derecha, con chaqueta de color fucsia. Semeya obra de Jérôme Sevrette.

Contador Estadistiques