El TC dexa ensin eficacia xurídica'l términu nación

|

El Constitucional sacó alantre por mayoría una sentencia qu'avala la inclusión nel Preámbulu del Estatut de "nación", pese a dexar claro que nun tien eficacia xurídica interpretativa.

La sentencia, de la que güei namás se dio a conocer el fallu, va dase a conocer nos próximos díes xunto colos votos particulares de los maxistraos discrepantes.
  
Casi cuatro año depués de que'l PP impugnare ante'l tribunal 126 artículos de la norma (el 31 de xunetu de 2006), y tres una polémica tramitación dende que'l recursu s'almitió a trámite (en septiembre d'esi mesmu añu), el tribunal anula un total de 14 preceptos y somete otros 23 a interpretación xurídica.
  
La interpretación restrictiva del Preámbulu contó col apoyu de seis de los maxistraos, los del bloque "conservador", más Manuel Aragón Reyes, y el votu en contra de los maxistraos progresistes (María Emilia Casas, Elisa Pérez Vera, Eugenio Gay y Pascual Sala).
  
Los maxistraos votaron el fallu en cuatro bloques, siendo'l qu'axunta los 14 declaraos a lo último inconstitucionales l'únicu que llogró l'apoyu d'ocho maxistraos frente a dos. En restu de votaciones (sobre artículos que pasen el filtru de constitucionalidá, los 23 que van tener una redacción interpretativa y sobre'l Preámbulu) saldóse con un resultáu de seis votos frente a cuatro.
  
Los maxistraos discrepantes nes votaciones sobre los artículos del Estatut que sí pasen el filtru constitucional y sobre les interpretaciones que se dan a la norma fueron "los conservadores" Vicente Conde, Jorge Rodríguez-Zapata, Javier Delgado y Ramón Rodríguez-Apuertes. Nel casu del Preámbulu, sicasí, los que votaron en contra fueron los "progresistes", la mesma presidenta María Emilia Cases, Elisa Pérez Vera, Eugenio Gay y Pascual Sala.
  
El fallu niega que'l catalán seya "la llingua preferente" en Catalunya o que'l Síndic de Greuges tenga "carácter esclusivu", elimina la mayoría d'atribuciones del Conseyu de Xusticia hasta vacialu de conteníu y refuga que la Generalitat condicione la so solidaridá con otres rexones a qu'éstes "faigan un esfuerzu fiscal tamién asemeyáu".
    
Ente los 23 artículos que los maxistraos van someter a interpretación tán los que falen del usu del catalán na Alministración y la enseñanza; "los símbolos nacionales" de Cataluña; les competencies d'inmigración; la cesión de los impuestos del IRPF, l'IVA y l'alcohol y el tabacu; la consideranza del Tribunal Superior de Xusticia de Cataluña (TSJC) como últimu órganu xurisdiccional de la comunidá; l'Alministración territorial de les vegueríes y les competencies esclusives de la Generalitat.
 
Nun se precisó votu de calidá
  
A lo último, nun foi necesario que la presidenta, María Emilia Casas, emitiere un votu de calidá, puesto qu'al "bloque progresista" sumaríense a última hora p'avalar la mayor parte del testu tanto'l vicepresidente del tribunal, Guillermo Jiménez, como'l maxistráu Manuel Aragón Reyes, que foi ún de los que más oposición mostró mientres les deliberaciones sobre'l conteníu del Preámbulu.
  
El puntu y final sobre'l primer recursu presentáu contra'l Estatut -el formuláu pol PP contra 126 de los sos preceptos-, foi posible depués de que la presienta, que ye la ponente de la resolución, modificare la redacción inicial del so borrador mientres los alcuentros que caltuvo colos sos compañeros, mientres tol fin de selmana y hasta mientres el día de güei, tres el cortu Plenu de malpenes 20 minutos que se celebró esta mañana.

Queden seis sentencies
  
Sicasí, al Tribunal quéden-y tovía por resolver los recursos d'inconstitucionalidá tamién presentaos contra la norma pol Defensor del Pueblu y les comunidaes de Baleares, Aragón, Murcia, Comunidá Valenciana y La Rioxa.
  
Les deliberaciones sobre'l testu volverán siguen güei, dempués de que se diere'l zarru definitivu a los distintos intentos procesales del Govern pa evitar que los maxistraos que nesti momentu componen el tribunal acabaren dictando la sentencia. El Govern alegaba razones de falta de lexitimidá, por acabar un terciu d'ellos el mandatu pal que los designaron n'avientu del 2007, ente ellos la presidenta, Casas.
 
Tres ponentes, siete borradores
  
Casas fíxose cargu de la ponencia sobre la sentencia del Estatut el pasáu 19 de mayu, depués de que l'anterior ponente, "el vicepresidente d'esti órganu y maxistráu del bloque conservador", Guillermo Jiménez, retirare'l testu qu'ellaborara antes de sometelu a votación, al nun contar colos votos necesarios.
  
Esi día, tres casi cuatro hores de debates, el Plenu del TC nun llegó a votar el testu de Jiménez porque'l maxistráu optó por retiralu ante la falta d'apoyos mostrada pola gran mayoría de los sos compañeros. El so borrador prevía la declaración d'inconstitucionalidá d'una ventena de preceptos y la interpretación d'otros tantos, amás de criticar duramente l'empléu del términu "nación" nel Preámbulu de la norma.
  
Casas asumió la nueva redacción del testu col fin de desatrancar la situación creada tres el fracasu de los intentos anteriores pa llograr una sentencia sobre l'Estatut. El primer borrador, l'ellaboráu por Elisa Pérez-Vera -que llegó a tener cinco versiones distintes- refugárase'l pasáu 16 d'abril por seis votos contra cuatro, pese a sufrir hasta cuatro modificaciones dende la so redacción inicial.

Recusaciones
  
En realidá, l'entamu de los debates sobre la sentencia en sí nun empezó hasta casi siete meses dempués de la presentación de los recursos, pues hasta esta fecha'l Tribunal tuvo ocupáu en resolver les distintes recusaciones presentaes contra dellos maxistraos tanto pol PP como pol Govern.
  
Asina, el 5 de febreru del 2007 el Plenu del TC acordó separar al maxistráu Pablo Pérez Tremps de la resolución del recursu al entender que se daba la causa 13 prevista nel artículu 219 de la Llei Orgánica del Poder Xudicial, qu'establez que "ocupar cargu públicu, desempeñar empléu o exerciciu oficiu, participando con ocasión d'ello directa o indirectamente nel asuntu oxetu del pleitu o causa o n'otru relacionáu col mesmu".
  
El PP recusó per segunda vez a Pérez Tremps -la primera refugóla nel 2006 l'altu tribunal- al entender que se contaminare por emitir "un dictame sobre l'oxetu del pleitu", pol que recibió 6.000 euros. En concreto, según la recusación, pidióse-y valorar "el marxe ofrecíu pol TC que permita al Estatut incluyir ciertos mecanismos concretos d'actuación esterior".
  
Poco depués, el 7 marzu d'esi mesmu añu, el Plenu del TC refugó por unanimidá la recusación presentada pola Generalitat contra'l maxistráu Jorge Rodríguez Zapata pola que s'estableció que'l trabayu xurídicu realizáu por esti maxistráu, pol que'l Govern lu recusara, nun podía constituyir "el soporte d'una sospecha fundada de parcialidá".
  
Añadía que l'algame del trabayu de Rodríguez Zapata nun yera otru que "intervenir nun analís racional de la repercusión de la Carta Europea d'Autonomía Llocal (CEAL) na xurisprudencia ordinaria" y na del propiu TC, polo que la recusación refugóse "ab limine".
 
ERC propón una consulta
 
El presidente d'ERC, Joan Puigcercós, anunció esti martes que va proponer una consulta soberanista en Cataluña pal 2011 como respuesta al recorte del Estatut del TC.
 
Puigcercós adelántase asina tres años a la propuesta de Josep Lluís Carod Rovira de celebrar un referendu independentista nel 2014.
  
Puigcercós, en declaraciones a TV3, recoyíes por Europa Press, esplicó que los ciudadanos catalanes "tienen que tener la capacidá democrática de poder decidir" sobre'l futuru de Cataluña dempués del recorte del Estatut per parte del TC.
  
El líder republicanu esplicó que va defender la celebración de la consulta mientres la campaña electoral de les autonómiques y apuntó como mecanismu pa llogralo la iniciativa popular tramitada al Parllamentu catalán per parte de la Coordinadora de Consultes pola Independencia.

Contador Estadistiques