El Parlament de Catalunya aprueba la desconexón con España

Catalunya avanza hacia la “creación del Estáu catalán independiente en forma de república”. El decretu propuestu por Junts pel Sí y CUP salió alantre al sumar 72 votos por 63 en contra.

Les formaciones independentistes, con mayoría absoluta na Cámara, foron les úniques que sofitaron la so propia propuesta de resolución parllamentaria nel primer Plenu tres la sesión constitutiva del Parlament. Los representantes de Ciutadans, PSC, PP –qu’amosaron banderes españoles y catalanes tres la votación– y Catalunya Sí que es Pot posicionáronse contra esta iniciativa qu’entama’l procesu de creación d’un Estáu catalán.

Asina, afítase un calendariu qu’obliga a la Cámara a qu’entame la tramitación de les lleis del procesu constituyente, de seguridá social y de facienda pública nun plazu máximu de 30 díes. Tamién se declara que dichu procesu "nun se supeditará a les decisiones de les instituciones del Estáu español, en particular del Tribunal Constitucional".

En concreto, los nueve puntos –en llingua catalana– del decretu aprobáu esta mañana son los siguientes:

• Primer. El Parlament de Catalunya constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria en escons de les forces parlamentàries que tenen l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i en una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.

• Segon. El Parlament de Catalunya declara solemnement l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república.

• Tercer. El Parlament de Catalunya proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

• Quart. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

• Cinquè. El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.

• Sisè. El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l'Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències.

• Setè. El Parlament de Catalunya ha d'adoptar les mesures necessàries per a obrir aquest procés de desconnexió de l'Estat espanyol, d'una manera democràtica, massiva, sostinguda i pacífica que permeti l'apoderament de la ciutadania a tots els nivells i es basi en una participació oberta, activa i integradora.

• Vuitè. El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol, entre d'altres els descrits en l'annex d'aquesta resolució.
   
• Novè.- El Parlament de Catalunya declara la voluntat d'iniciar negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'un estat català independent en forma de república, i acorda posar-ho en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.

Esta tarde, la investidura

Na sesión d’esta mañana tamién s’aldericó y votó una propuesta de Catalunya Sí que es Pot pa la celebración d’un referéndum sobre la independencia cola intención dar prioridá agora a un plan de rescatu ciudadanu, que nun salió alantre pola oposición del restu de fuercies, a esceición de la Cantidatura d’Unitat Popular (CUP), que s’astuvo: 11 votos a favor, 114 en contra y 10 astenciones.

Esta tarde ta prevista l’alderique d’investidura cola dulda de cuál va ser la postura de CUP. Artur Mas posiciónase pa repetir como presidente de Catalunya, pero nun cuenta cola mayoría necesaria pa ser escoyíu y la formación soberanista vien anunciando que nun lu apoyará.

Reaición de Madrid

Mariano Rajoy, presidente del Gobiernu estatal,  fixo una declaración institucional tres la decisión del Parlament dende l’Ayuntamientu de Béjar, población onde taba presente por un actu del Partido Popular (PP). Anunció un conceyu col líder del PSOE, Pedro Sánchez, pa mañana, y l’aniciu d’un recursu énte’l Tribunal Constitucional.

El miércoles va celebrase un Conseyu de Ministros estraordinariu y el presidente del Executivu va roblar la solicitú énte’l Constitucional de l’anulación del procesu aniciáu pol Parlament y los sos posibles efeutos.

Semeya del Parlament de Cataluya (Job Vermeulen).