Lombardía, medaya de plata d’Asturies

|

El Gobiernu concede esta distinción al direutor actual del Festival Interceltique de Lorient “por fomentar y esportar la cultura asturiana más allá de les nueses llendes”. La d’oru ye pa la Corporación Masaveu.

El Conseyu de Gobiernu decidió esta mañana los destinatarios de les medayes d’oru y plata que s’entreguen mientres el Día de la Nación Asturiana. Ente los gallardonaos destaca la figura de Lisardo Lombardía, ún de los mayores impulsores de la música asturiana al traviés del sellu FonoAstur y, de cara al esterior, del Festival Interceltique de Lorient, del qu’anguaño ye direutor.  

Según apuntó l’Executivu nuna nota, los méritos que lleven a otorgar la medaya de plata a Lombardía son “fomentar y esportar la cultura asturiana más allá de les nueses llendes y trabayar a favor de dar a conocer ente tolos sectores sociales los raigaños musicales y culturales d’Asturies. Tamién por tener un papel relevante na promoción de grupos musicales asturianos, enraigonaos cola cultura tradicional, y pol so esfueru por conservar viva la tradición de la nuesa tierra y ser ún de los mayores embaxadores de les tradiciones culturales d’Asturies”.

Nacíu en La Pola Llaviana nel 1955 y Llicenciáu en Medicina y Ciruxía pola Universidá d’Uviéu, Lombardía exerció de médicu de familia mientres años, anque pronto encalzó la so carrera pel tema cultural. Nel 1983 participó na creación de la Fundación Belenos –que preside anguaño– y nel so enfotu como investigador etnográficu y amante de la música entamó nel 1987 la discográfica FonoAstur, clave pa entender anguaño la música asturiana. Asina, grabó y distribuyó los cantares de grupos y artistes como Beleño, Llan de Cubel, Dixebra, Mariluz Cristóbal Caunedo, Xentiquina, el coleutivo Muyeres o’l compositor Ramón Prada, ente otros munchos.

Encargáu de la delegación asturiana nel Festival Interceltique de Lorient dende’l 1985, años nos qu’Asturies yera casi una desconocida nel mundu celta, consiguió la inclusión del nuesu país nel mayor certame d’esta temática nel mundu y la so posterior consolidación hasta llegar al mesmu nivel que les otres siete naciones celtes. Asina, Asturies llegó a ser el país protagonista del festival nos años 1998, 2003 y 2013.

Tal foi’l so bon facer que’l fundador del Interceltique nel 1971, Jean-Pierre Pichard, decidió ufrir el cargu de direutor xeneral a Lombardía tres la so retirada nel 2007. D’esta forma, el llavianés asentábase n’An Oriant y abandonaba la direición del Club Prensa Asturiana de ‘La Nueva España’ qu’ocupaba dende’l 1987.

Restu de gallardonaos

Amás de Lombardía, tamién van recibir la medaya de plata d’Asturies el 8 de setiembre’l grupu industrial Asturfeito, la Real Federación de Fútbol del Principáu d’Asturies y la comunidá educativa de los Colexos Rurales Agrupaos del Principáu d’Asturies (CRAs). Mentes, la d’oru ye pa pa la Corporación Masaveu, “un grupu empresarial con acentuada trayeutoria familiar, asentáu n’Asturies dende hai 175 años, nos que supó conxugar el compromisu nesta tierra cola espansión internacional. Dende la so fundación carauterizóse pola reinversión permanente de los recursos, lo que posibilitó’l crecimientu y diversificación de  les sos empreses, y pol compromisu col emplegu, ratificao nestos años últimos de crisis económica, nos que s’esforzó por abrir mercaos nuevos que-y permitiese caltener la plantiya”, apunten dende’l Gobiernu.

Les medayes d’Asturies resérvense, según la Llei Reguladora d’Honores y Distinciones del Principáu d’Asturies, “pa premiar méritos verdaderamente singulares que concurren en persones o instituciones con una importancia y trescendencia pa los intereses xenerales de la comunidad autónoma que-yos fai acreedores de dicha distinción”.

Semeya obra d'Édouard Hue baxo llicencia CC BY-SA 3.0.

Contador Estadistiques