El númberu 122 de ‘Lletres Asturianes’ yá se pue consultar nes plataformes dixitales habituales

|
Cubierta 'Lletres Asturianes' 122

Nueve artículos y les estayes habituales componen el númberu 122 de ‘Lletres Asturianes’, el Boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), primeru en 38 años que nun s’edita en papel, con consulta namái dixital al traviés de les plataformes habituales. D’esta forma la institución adáutase a les tendencies d’anguaño.

“Nun apueste pol espardimientu llibre del conocimientu y pola ecoloxía, la revista Lletres Asturianes abandona la edición impresa dende’l númberu 122 (marzu 2020) y entama a asoleyase namái n’edición electrónica de consulta abierta na plataforma REUNIDO de la Universidá d’Uviéu”, amás de nes páxines web de la revista y de l’ALLA. Tres una “reflexón posada” diose esti pasu, col que se busca tamién tener “munchu mayor algame”.

Los trabayos d’investigación que presenta esti númberu de ‘Lletres Asturianes’ son ‘Análisis estadísticu de les distancies prosódiques ente los dialeutos del asturianu’, de Paolo Roseano, de la Universitat de Barcelona y la University of South África; ‘La primera traducción del llatín al asturianu: El Fueru de Lleón’, d’Olga Álvarez Huerta, de la Universidá d’Uviéu; ‘Resultaos del sufixu -ĔLLU, -ĔLLA na onomástica de la documentación del Real Hospiciu d’Uviéu’, de Claudia Elena Menéndez, de la Universidá d’Uviéu; ‘Construcciones híbridas de posesivo en La Pola Siero (Asturias): diferencias sociolingüísticas’, de Cristina Bleorţu, del Romanische Seminar der Universität Zürich; ‘Topónimos documentados en el Libro de Apeos de Mansilla Mayor (León, 1746)’, de Teresa Llamazares, de la Universidá de Lleón; ‘Del silenciu al esporpolle identitariu: hacia una normalización de calter «rellacional» del asturianu y del gallegoasturianu na sociedá rizomática d’anguaño’, de Gonzalo Llamedo, de la Universidá d’Uviéu; y ‘L’enseñu virtual de la llingua asturiana (1996-2019): averamientu etnográficu, estudiu evaluativu y propuestes de futuru’, de Carlos Suari, de la Universitat Rovira i Virgili. A ellos hai que sumar dos artículos roblaos por David Guardado, ‘Cleriadus d’Asturies, una obra baxomedieval francesa nel so contestu históricu’, y por Ataúlfo Gamonal, ‘Al rodiu del himnu d’Asturies: la conexón polaca’.

En ‘Reseñes bibliográfiques’ fálase de dos volúmenes del ‘Dictionnaire étymologique Roman (DÉRom)’, dirixíu por Éva Buchi y Wolfgang Schweickard, y de la ‘Gramàtica bàsica i d'ús de la Llengua Catalana’ del Institut d’Estudis Catalan. Por último, les notes y anuncies de l’ALLA y la ‘Llibrería asturiana’, coles espublizaciones últimes, completen los conteníos.

Contador Estadistiques