Carod diz que si la sentencia del Supremu sobre l'Estatut ye negativa Cataluña debe plantegase si siguir n'España

|

El vicepresidente de la Generalitat de Cataluña, Josep Lluís Carod-Rovira, afirmó que diba ser una "gravedá estraordinaria" que la sentencia del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut puea modificicar una norma roblada en referendu. Carod-Rovira destacó que si'l dictame del TC ye negativu, Cataluña deberá plantegase si quier siguir n'España.

"Si hai una modificación de lo que dixo la sobernía popular, yo pienso que diba ser un fechu d'una gravedá estraordinaria porque naide en democracia ta capacitáu nin tien llexitimidá pa modificar una decisión que ye'l resultáu de la sobernía popular", dixo'l vicepresidente catalán en declaraciones a la prensa, tres aconceyase col presidente del Parlamentu de Flandes, Jan Peumans.

De confirmase una sentencia negativa del TC, prosiguió Carod-Rovira, "los catalanes tendrá qu'entamar a entrugar en qué interesa España a Cataluña, qué gana Cataluña nestes condiciones, cuál ye'l valor añadíu económicu, cultural, llingüísticu, políticu que representa España pa los catalanes y les catalanes". "Yo pienso qu'esta reflexón individual cada vez s'avera más", sorrayó.
  
El vicepresidente de la Generalitat destacó que pa la sociedá catalana l'Estatut ye constitucional. "Si nun cabe, ye Cataluña la que nun cabe nel marcu constitucional. Y el problema fundamental tienlo España, non Cataluña. Son les instituciones españoles les que tienen que decidir qué quieren facer con Cataluña, qué futuru prevén pa Cataluña. Si tal como somos y votamos democráticamente nun cabemos, sólo mos dexen abierta una puerta", afirmó.
  
Al so xuiciu, caulquier respuesta dende Cataluña a una sentencia negativa del Estatut, sólo tendrán sen si se decide de manera tan comunitaria, tan colectiva, tan unitaria como seya posible ente les fuerces democrátiques del país".
  
Carod Rovira vovió reclamar que Cataluña tenga una "mayoría determinante" na xestión de los aeropuertos, porque al so xuiciu ye la única manera de garantizar que son competitivos. Na so opnión, les torgues del Gobiernu español frente a esti modelu descentralizáu, "son les últimes espresiones n'España de lo que podríemos dicir el nacionalismu centralista aeroportuariu", o "d'una unidá de destín aeroportuariu".
 
ENVIDIA DE BÉLXICA
  
El vicepresidente de la Generalitat alcuéntrase en Bruseles pa evaluar los resultaos del acuerdu de collaboración firmáu ente'l Gobiernu catalán y el de la rexón belga de Flandes. Esti acuerdu permitió que les rellaciones ente Cataluña y Flandes seyan "muncho más intenses", según destacó Carod-Rovira, qu'aseguró tener envidia de Bélxica pola so "reconocencia explícita de la diversidá cultural y llingüística interior".
  
"Yo siendo envidia, más que de Flandes, de Bélxica", dixo'l vicepresidente de la Generalitat. "Cataluña tien munchos puntos en común con Flandes pero España yo pienso que nun tien nengún puntu en común con Bélxica. Lo que me prestaba ye qu'en munchos aspectos España fuere como Bélxica", insistió. Al so xuiciu, el términu federalismu úsase n'España con una "frivolidá estraordinaria" porque'l sistema autonómicu español "nun tien nada que ver con un Estáu federal".
  
Nesti sen, punxo como exemplu que les rexones belgues puean representar y defender les sos competencies esclusives nel esterior, por exemplu nos conseyos de ministros de la UE, mientres que n'España la representación esterior asúmela siempre'l Gobiernu español, anque se trate de competencies esclusives de les comunidaes autónomes.
 

Contador Estadistiques