Reina: “L’estremeñu es frutu’l desenroamientu del astul-leonés orental nel territoriu arreol dela dehesa del lau español”

|
Reina: “L’estremeñu es frutu’l desenroamientu del astul-leonés orental nel territoriu arreol dela dehesa del lau español”

Dende l’añu 2011 vien trabayando OSCEC Estremaúra nel estudiu y espardimientu de les llingües estremeñes. Juan Francisco Reina Raposo (Badajó, 1990), sociu confundador d’esta entidá y investigador residente en Portugal, respuéndenos n’estremeñu nesta entrevista sobre la situación na que ta esti idioma.

¿Qué tipu de variedá llingüística ye l’estremeñu tanto dende’l puntu de vista históricu como’l sincrónicu?

L’estremeñu recrei delas falas orentalis que s’estalarun cona conquista leonesa delas moernas tierras estremeñas, con portacionis del antigu romanci andalusín i del arabi. Al revés delo que se crei, la Castilla ocidental, a ponienti’l ríu Pisuerga, á estau estóricamenti mu atijá ala escoltura i la idioma leonesa, del mesmu mó i manera que Cantabria. Angunus pensamus qu’el leonés orental puu ajorral dendi allí pa Salamanca i Estremaúra. Tamién es estremeña la palra en parti delas provincias d’Ávila, de Toleu, de Ciá Real, de Córdoba, i de Güelva. Se puei izil assina que l’estremeñu es frutu’l desenroamientu del astul-leonés orental nel territoriu arreol dela dehesa del lau español.

¿Qué vitalidá tien anguaño?

La cantiá essata de palrantis se desconoci porque la reconocencia legal dela luenga es escassa i no se hazin estudius al respetivi. Ain palrantis i retenencia de rasgus estremeñus ena habra cutiana alo longu de tolas zonas almentás, en hallandu más pureza siempri contri más edá tien la pressona, más roal es i más al norti vivi. Estu desquitandu los palrantis nuevus delas cidais i dela emigración en Madril, Cataluña o el País Vascu de quien tapocu no sabemus el númiru.

¿Ye l’estremeñu lo mesmo que’l castúo o son términos pa definir dos realidaes diferentes?

Angunus autoris tienin palrau del castúu comu una especii d’amestau estremeñu, peru esti no es ni el senificau primeru ni el qu’es corrienti pal puebru. L’escreviol Luis Chamizo habró del castúu, del que tien casta, pa nombral l’ombri de campu tradicional. El sentíu lengüísticu del términu vinu aspués con acecionis deferentis, i la más corrienti uguañu es la de gastal d’essa palabra comu n’Asturias izin bable: normalmenti es un nombri que los palrantis de castillanu dan al estremeñu, sin entral en si anda más o menus acastillanau.

¿Son conscientes los falantes d’estremeñu de que falen una variedá estremada del castellanu?

La huerça delos palrantis piensan, en el mijol delos casus, que habran la luenga dantis, o la palra del puebru. En el peol, que habran mal (i caiquandu dambas las dos cosas). Mi agüela m’á dichu anguna ves qu’antañu se izían “muchas palabras portuguesas” (dambas luengas compartin abondu léssicu). No se puei izil que tola genti s’avergoñi siempri de palral n’estremeñu peru la consideración social dela luenga es más bien endeferenti o mala. L’ergullu de palral castúamenti es cosa de puebrus, familias, hatus i momentus mu concretus; enqu’es verdá que la querencia ala idioma es más huerti agora que no añus á.

¿Esiste o esistió producción lliteraria n’estremeñu?

Essistió i essisti. Los escritus más antigus que sabemus sonin de Diego Sánchez de Badajoz, párracu de Talavera la Real i dramaturgu delos sigrus XV i XVI, i dos delos librus más rezientis son ‘Lah jalajah de la Cahtafiore’ i ‘Sentiris dela mi tierra’. El primeru es la tradución dun libru de Tintín i gasta una ortografía fonética que musotrus no empreamus; el segundu está sigún la norma’l OSCEC i es obra del muestru sociu i poeta Cruz Díaz Marcos. De tolas maneras, la produción poética a nivel local tien síu contina dendi primerus del sigru XX.

¿Qué otres variedaes patrimoniales se falen n’Estremadura y cuála ye la so adscripción llingüística?

Hueraparti del castillanu i l’estremeñu, se palra la fala de Xálima en tres puebrus dela Sierra de Gata. La pertenencia della está descutía, peru pa mí está polo craru qu’es una palra gallega-portuguesa con infrujencia estremeña -o leonesa-, cosa que se repara facimenti nel vocabulariu i la fonética. Tolos vezinus del valli son bilingüis.
Tamién se palra portugués dialetal en angunus puebrus rayanus comu Herrera d’Alcántara i Cedillu, i lo conservan angunas familias en La Codosera i Valencia d’Alcántara. En Olivença i Táliga, antigas puebracionis portuguesas, se palra portugués alentejanu. Tolas variais estas tienin pocus palrantis.

¿Cuál ye l’estatus llegal de toes elles?

La única luenga oficial en Estremaúra es el castillanu. Amás, la fala está adecrará Bien de Interés Cultural. Las otras malaspenas tienin alas vezis anguna crassi de reconocencia local. Sí es corrienti la partecipación delos concejus en autus colturalis con associacionis comu la muestra.

¿Hai dende la Junta de Extremadura dalgún tipu de midida pa la so preservación?

No ai denguna crassi de sostribu dendi la Junta ni dendi la Nuversidá, i no porque no tengan enteracionis de musotrus. Siguin sin hazel assuntu a una ralidá con que se terminarán atopandu más tardi o más aína porque, amus a palral craru, las estitucionis no se quierin afrental ala renacencia delas palras astul-leonesas en tol ocidenti español.

OSCEC Estremaúra fundóse nel 2011. ¿Con qué oxetivu?

Hundemus el Órganu con el afán de restaural la coltura i la luenga estremeña, assín comu d’entablal relacionis entri tolas pressonas i coletivus que precurin el renovamientu dela muestra tradición i qu’aquesta seya parti del espaciu púbricu ena sociedá del sigru XXI. En ellu siguimus i yo creu que dimus bien.

¿Cuáles foron les iniciatives más destacaes qu’entamaron nesti tiempu?

Lo más aparenti qu’amus hechu, a mi parecel, á síu sacal una ortografía normá, difundil l’estremeñu polas redis socialis i la prensa autonómica, la partecipación en el Congressu de Luengas Amenuías en Uropa dela Nuversidá d'Asterdán i l’inhormi al Conseju d’Uropa a tentu l’estremeñu pal encruimientu d’esti ena Carta Uropea delas Luengas Regionalis o Minoritarias.

¿Tienen dalgún tipu de rellación con instituciones o coleutivos asturianos?

Nel OSCEC llevamus pendientis dela sitación lengüística d’Asturias dendi antis de entangal-mus comu associación, i tamién dela movición en Cantabria i la Región Leonesa. Palramus i amus calavorau con revistas i coletivus dallí, comu Furmientu o Iniciativa pol Asturianu.

¿Cómo ve l’estáu del asturianu dende la distancia?

Miramus los airis d’oficialidá con mucha esperança i pensamus que llegó’l momentu de prencipial a vel las muestras palras i falas comu ramas destintas del mesmu arvu. La custión lengüística está a cogel pesu enas muestras comunidais i devemus de siguil conociendu-mus i pusiendu puentis pa logral una cierta unidá dela idioma a meyu prazu.

¿Tienen futuru les llingües estremeñes?

Sí. No vivimus en una isla, lo que passi nel Estau i, especialmenti, lo que passi conas luengas ocidentalis mos aconteci a tolos ereerus dela coltura asturiana i leonesa. Las luengas estremeñas sonin delas familias gallega-portuguesa i leonesa, conqu’andamus a tencias dequ’el gallegu, l’asturianu, el leonés o el cántabru tamién pulin. Devemus de trebajal más entri tolas associacionis i canalis de comunicación de tol territoriu pa restaural juntus lo qu’es de tós i toas.

Contador Estadistiques