ROMANCE PA LA DANZA PRIMA             . . . . . . . . . .           . . . . . . . . . . "Semos d'aquellos vasallos, Fechos a l'antigua usancia, Que de mozos deprendimos: "Quien dixo Rei, dixo Patria". Semos los pocus que queden Allá de la francesada Que guerriamos per Fernandu Cuando'l francés vinu a España. Mire: delgunos decínnos Qu'era llocura extremada, Qu'éramos pocus e probes, E al mundu venciera Francia; Mas gritándu-y viva'l Rei! E ¡viva la Virxen Santa! Echamos el francés fora, Traximos el Rei a casa: Non ye llocu e vence siempre El que fa lo que Dios manda.           . . . . . . . . . .           . . . . . . . . . .    ¿Y el rapacín? "¡Eh! Señora, Vólva-y cancia cá la cara". ¡Dios lu bendiga y la Virxen! Míralu, míralu, Nacia. ¡Paez un ñenu de cera! ¿Quién dirá que Rei de España, E del mio fíu va ser? Mira, Antonín del mio alma, Si quiciás ese ñeñín Te mandás a la batalla, Cudia, cudia pel su honor, Cudia pel honor d'España, E non penses ena muerte; To madre, e Dios te lu mandan.     (En Poesías selectas en dialecto asturiano)