************************************************************* D. Rufino Martínez Vázquez (1864-1910): "¡Probitina!" FONTE: "Los nuevos bablistas" (1925) (Enrique García Rendueles) Respétase la grafía orixinal. *********************************************************************** ¡ PROBITINA ! Allí taba sola ¡ Qué guapina 'staba ! So cara paecía la cara d' un ánxel Con blanca mortaya. Ya sos lindos llábios De coral, non falan Cuntándome coses, siempre contentina... ¡ Hay neña del alma ! ¿ Ye verdá que 'l ánxel Qu' á la tierra baxa . Fuxe á les altures utra vez contentu Porque Dios lu llama ? Abri esos güeyinos, Ábrilos, rapaza ¿ Cómo tú, que juiste siempre tan alegre Pues estar callada ? Traes coralinos Puestos na garganta, To pelo, tan negro como 'l acebache, Cue' ga pe la espalda. Cuando fuxas lloñe, Lloñe á la morada Onde alegres canten toos los anxelinos Dulce serenata, Al mirar tos güeyes, Al mirar to cara ¡ Qué farán los probes, al vete tan chusca, Al vete tan guapa ! Como yo, nel pechu ¿ Sentirán la llama Del amor que fierve cual volcán eternu, Que xamás s' apaga ? Mírame y dispierta Solo una migaya... ¿ Non dixist` un día, que resucitabes Si yo te besaba ? Y en sos llabios fríos Y en so linda cara, Mil besos ardientes dexé nun menutu, Y non dispertaba. Mirela un ratucu, ¡ Qué guapina 'staba ! Y anque sonreía callandinamente Ente la mortaya, ¡ Aquellos güeyinos Ya non me miraban Y sos lindos llabios, tan coloradinos, Agora axelaban !