************************************************************* Pepín de Pría. "Obres Completes" (Poesía) FONTE: POSTAL 1 (*) Respétase la grafía orixinal. ********************************************************************** (A Angelita Yakson Veyan) ¿Visti dacuando, Anxela, selino riscar l 'alba qu'en cielo esclarecía y en monte rellumaba, pasín, pasín más roxa: pasín, pasín más clara fasta desvanecese dexando namorada en cada flor so risa, so besu 'n cada rama?... -Pos vístite, Anxelina, tú mesma ritratada. ¿Visti los paxarinos baxase a la toñada, subise al arbolíu, blincar de caña 'n caña, beber de fueya ' n fueya les gotiquines d'agua que sobre monte y llanu peñeriquina l'alba, y erguese y esplumase pa char de so garganta de frebes d'oru fecha mil sonsoninos d'arpa?... -Pos to alegría visti na dellos ritratada. ¿Visti per istos campos, tamién al riscar l'alba, amorosando roses, la pelegrina Xana q'al son del bur-bur trémbole de la fontina clara redobla ' ntre sospiros y entre sonrises canta: "Per siempre bienvenida, ¡oh, dolce lluz de l'alba! ¡Anxel amante! ¡Virxen de flores coronada!... -Pos vistite per ella tú mesma ritratada. Así yes tú Anxelina; pero direti 'n chancia que non pa mí, pos tengo la vida trestayada y yesmi... ¿q'has de semi no más q'una rapaza d'ocena y terciu d'años que par'el casu abasta? Pero pa los mocinos que al vese nisa cara que Dios te dio sospiren y escapa-yos la baba, yes .... la lluz del so cielo, de sus nuiches el alba, xilguera de sos flores, de sos tristures arpa y de sus dolces sueños la pelegrina Xana.