************************************************************* Jesús Arango Álvarez ‘Lin de Lon’: "Fuxendo a Cabranes” *********************************************************************** FUXENDO A CABRANES De Madrid, Sevilla, Chile, Güenos Aires, México, L’Habana Y otres munches partes: Con cariñu inmensu Fuxen pa Cabranes Aquellos fiyinos Qu’en tierres lexanes Enxamás se olviden De sos patrios llares. ¡Qué gustu da velos Llegar entusiastes, Al ñerín d’amores Qué un día dexaren! ¡Cuántos tiernos besos Ruxen en sos cares! Fiendo así el descuentu De tan tristres llágrimes Qu’al fuxir, por ellos Cain a raudales. Qué contentu y gozu Hai peles quintanes, Al ver tantu fiyu Golver a Cabranes! . . . . . . . . . . . . . . . Pero, ¡ay! Cuántes penes Tienen otres madres, Al ver que los fiyos De les sos entrañes, Ximiendo por elles Allende los mares; Tarden años y años Sin venir besales. . . . . . . . . . . . . . . Yo que tamién tengo En tierres extrañes Peazos del alma, Xuro: Si a Cabranes Con salú golviera, Iré a los altares Y daré-y un mantu A la Virxe del Carme. Lin de Lon (En Versos y proses)