“Ye un homenaxe a tantes persones qu’escribieron n’asturianu y de les que naide s’alcuerda”, espresa Lluis Portal

|
Lluis Portal, Berta Piñán y Alejandro Vega presentación Tuxa XLI Selmana de les Lletres

El responsable de la edición de ‘Postrer adiós. Prosa, poesía, teatru’ al rodiu de la figura de María Teresa Villaverde, Lluis Portal, aseguró qu'esti reconocimientu na XLI Selmana de les Lletres Asturianes “ye un homenaxe a tantes persones qu’escribieron n’asturianu y de les que naide s’alcuerda”. La conseyera Piñán recordó’l silenciamientu de la obra de Tuxa nes antoloxíes del so tiempu por “ser muyer”.

La Casa de los Hevia foi’l llugar escoyíu pa inaugurar la gran fiesta de les nueses lletres. En Villaviciosa, nel conceyu onde nació Tuxa, natural de Tornón: “Ye la segunda vegada que se dedica la Selmana de les Lletres a dalguien d’equí”, recordó l’alcalde Alejandro Vega –en referencia a Xosé Caveda y Nava, reconocíu nel 1989, la primera temática que s’entamó–, que reconoció conocer recién la historia de la homenaxada “porque la prima de la mio muyer llamó a la so fía Tuxa”.

“Ye un día importante pa les lletres asturianes”, tomó darréu la pallabra Portal, que recordó que la maliaya “yera una autora desconocida hasta hai 20 años”, tres recuperase dalgunes creaciones na década de los 90 gracies al llabor de “Xurde Blanco y Etelvino González”. “Esti homenaxe a Tuxa ye un homenaxe a tantes persones qu’escribieron n’asturianu y de les que naide s’alcuerda”, siguió l’investigador, que deseó qu’esti llibru conmemorativu “sirva pa que sía conocida n’Asturies 34 años depués, dende l’Eo a Tinamayor”.

Una figura de reivindicación obligada

La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Turismu, qu'acudió acompañada d'Antón García, direutor xeneral de Política Llingüística, foi la siguiente n’intervenir, asegurando que la decisión de pasar la Selmana de les Lletres de mayu a la seronda yera namái un aplazamientu “porque Tuxa merecía esti reconocimientu”. Asina, afirmó que l’ausencia de referencies d’esta autora “que ponía atención a les pallabres de casa” nes antoloxíes de Rendueles del 1925 o de Pedro García Arias del 1959 se debe “a la total ausencia de muyeres nes sos páxines”.

Por ello considera obligao agora “reivindicar a María Teresa Villaverde”. “Recordar a Tuxa ye un actu de xusticia”, siguó Berta Piñán, que llamó “a les muyeres de güei y de manaña” a siguir el camín que marcaron otres muyeres como la de Tornón na recuperación de la nuesa cultura. “Agora ye cosa de nueso”, afirmó.

La conseyera tamién fixo referencia al conciertu d’esta tarde de la Orquesta Sinfónica del Principaú d’Asturies (OSPA), una novedá col que se pretende dar una vuelta a la Selmana de les Lletres, programando eventos diferentes a los habituales que puedan “incorporar a esta fiesta a otros sectores de la cultura asturiana”. Pa finar, insistió nel “deber que tenemos de preservar la nuesa cultura” y aseguró que “ller y falar n’asturianu ye un actu de resistencia”

Documental de 20 minutos

La cita en Villaviciosa completóse cola estrena del documental ‘Tuxa, sentimientu y tradición’, que se va difundir estos díes n’espacios del Gobiernu d’Asturies en redes y que próximamente va llevase al Teatru Riera con una charra de Portal sobre Tuxa. De cuasi 20 minutos de llargor, la cinta repasa la vida y obra de la escritora con comentarios del propiu Portal, que s’encargó tamién del testu de la narración, Raquel F. Menéndez y Marta López.

Na semeya, Portal, Piñán y Vega.

Contador Estadistiques