********************************************************************** D. Juan María Acebal y Gutiérrez: "Pobre Madre" FONTE: "Los nuevos bablistas" (1925) (Enrique García Rendueles) Respétase la grafía orixinal, asina como los títulos y comentarios en castellanu. *********************************************************************** ¡ POBRE MADRE ! Currucada en portal n' el santu suelu, Co' les manes á Dios en el regazu, Los güeyos 'tristayaos y mirando Ententes pa 'l aleru del sobrau; Sueltándosei dalguna que otra llágrima, Gorda como les perles del rosariu, Está una probe madre, que da pena, Pos d' una Dolorosa ye el retratu: Dengunu al vella ansina non dixera Que noi 'charen los polvos d' un encantu. Ya dís que, en allegando la tardina, Los llabores que fay dexa pa un llau, Y escalzando los pies, pa non fer ruidu, Y con tentu y cudiáo 'echando el paso, Vien de puntes, igual que si ún dormiera Y tarreciés la probe despertallu. Ye pa non escuerrer una andarina Que, ente el múriu y 'la aleru, allí apiegau Tien el ñeru, y paéz que á la so cría Reláta el óra, óra con so cánticu, Aposada 'n 'a güelta d' un gabitu, Que metanes xunto élli 'stá 'spetáu. Non sabe lo que ye, si son hechizos, Lo que i fay dir pa allí casi que al rastru, Y en sin apístañar y en sin allendu, Oyer d' aquella páxara el verbariu. ¡ Qué coses se i acuerden á la probe D' un tiempo que se fói como un relámparu ! Qué llagues non se i abren dolories Col ñeru que 'stá enriba y con el páxaru ! Oyéi lo que i relata á la andarina, Igual que si falás con un cristianu : «¡ Páxarina ! tú que vienes Cuando en campu la flor sal, Y en llegando la Seronda Ella vien y tu te vas; >Tú non sabes ¡ paxarina! Cuanta ye mió señarda Al oyite tan alegre, Xunta 'I ñeru tó cantar. >Tú la culpa non la tienes De la pena que me dá, Porque mal non me fexisti Nin te fexi yo á ti mal, > Al revés, en esta casa Yes como un de los demás, Y non hay quien non te quiera Y no i guste ver to ñal. > ¡ Paxarina ! tamién tuvi Yo fiínos que criar; Diyos sangre de miós venes, ¡Quién pudiera dayos más ! >Tamién yo canté al par d' ellos Como tú cantando 'stás, Y salía callandino Désque, añando, dormín ya. > AI tú dite ¡ paxarina ! Van tos fios ú tú vás, Y, á non ser aquesi ñeru, Per aquí non dexes náa. »Los miós fíos ¡¡ jueron solos !! ¿ Quién á vellos golverá ? Tu has vinir cuando les flores Y los miúyos ¿ non viendrán ? > Como queda solu el cielu N' á Seronda, que vos vais, Y enmudéz des que ya i falta Vuestru alegre esgargayar. »Quedó ansina la mió casa Desque foeron pa acullá Los miós fíos, ¡ andarines Que non sé si golverán ! »Si non güelven ¿ pa qué sirven Esta casa, isti fogar ? En to ñeru habrá alegría, En el miúyu pena habrá. »Tú, que dás la güelta al mundu Más ína que 'l sol la da, Anda ver si los atopes Cuerri aquí, cuerri acullá. > Ellos han de conocete Ansí que oyan to piar, Y tú á ellos, que los visti Munches veces nel portal. »Vaxa, vaxa ¡ paxarina ! En miós güeyos á chupar De les llágrimes que vierten Una güena vocaráa. > Has de dáyosla á miós fíos, Si los llegues á topar, Y cuntayos les que lloro En mió triste soledá. «Anda, cuerri ¡ paxarina !, Que si quiés, güelves y vas En un verbu, ¿ quién supiera, Como sabes, esnalar ! > Cuerri, cuerri ¡ paxarina !, Ven cuntame como 'stán; Si, suañando yo con ellos, Piensen ellos en so má. Ven á tréme'n el to picu, Nel que miós llágrimes ván, Carta d' ellos, que sea el pañu Pa miós güeyos ensugar. »Anda, cuerri; aquí t' aspero Nisti sitiu acurrucáa; Si, al golver, sin nada güelves Muérome de señardá. > Igual que si entendiés lo que i falaba La páxara 'scolgose d' aquel palu; Dió güeltes pe 'l portal de despedía, Como si fués facer aquel mandau, Y, 'echando un esnalón, sal com' un cuete Chillando muy llixera per el campu. 18 de Octubre de 1878.