************************************************************* Higinio del Campo y Cañaverales ‘L’enviernu’ Fonte: 'Poesías selectas en dialecto asturiano' *********************************************************************** L’ENVIERNU (Costumbres asturianas) ¡Ijujú, viva l’enviernu! Cuerra’l vrano noramala Vaya cun sos bonos díes E sos nueches estrelladas; Que yo prefieru aquel tiempu Cun sos xelos, cun sos aguas, Llargas nueches, curtios díes Cargados de borrinada: Ya también quieru la nieve Per les lloses y montañas, Ya per árboles y teyes Colgantes d’agua xelada Y a veces entre’l tempazu Oír cómo ruxe l’agua, y soplame les manines Si me pesca l’alborada Per les tierres y caleyes Viniendu de la esfoyaza. ¿Hai mior tiempu qu’aquel En que la barriga canta, Ya fartu cuerre unu’l mundu Cortejandu las rapazas? Pus pa eso ¡viva l’enviernu! Y el que diga non, que salga. . . . . . . . . . . . . . . . .