PENAS QUE FONON ROSAS   ¿Qué vos paé que ye la mia Carrea? Pensarán lu que quieran: Pa mí, ye gran ciudá que non aldea. Cincu barrius dixe a lus que nun lus vieran pa qu'asina creyeran:   La Caleicha, Traveséu, la Quintana Carrezal ya Urilleiru. Todus ellos pur baxu Penallana vixiláus pur l'Auteiru de Carrea, cimeiru.   La Riguera'l valle, la Quintana riega, E1 Fontan, la Caleicha. La fonte xamás niega al pueblu frescor cun ruxir d'abeicha pa ise al ríu dreicha.   La Carrezal, de Carrea suburbio, cerquina d'Urilleiru, la fonte nun cuerre claru nin turbio: dúrmese en mes floreiro despiertandu en xineiro.   En Urilleiru tán lus Altu Fornos. Allí, obreiros traxean, comu nun estaxan nin arrincan piornos Zaus ya gadaños templean que col aire cartean.   Urilleiru, en español, raru nombre, un poucu entremeceiro: lliíu p'alantre, ou p'atrás, nun vus asombre da siempre lu primeiro. ¡Ya'l luxo d'Orellero!   Pa preservase del ruidu, las xentes quitanun el traenvía, ramus ya carriellas son excelentes, non superáus tuavía, pa xubir a... Funfría.   D'angún tiempu acá, desapaizó'l bable, hablan como n'Oviedo. Dicen ye pur ya... Cousa lamentable dalles verguenza, miedo... Bien rin lus de Sumiedo!   Llamóu l'atinción en todu Teverga lu que los concexales mercanun un día de loca xuerga allá nus Zaramales: E1 "lladráu"... Sin iguales!   Perguntan "sadráu" que dicir quiría: Reló qu'anda sin cuerda, colgáu de Sobia. Quién lu cuelgaría que col sol cuncuerda? Dios, que de nós s'acuerda.   De Carrea a San Salvador, la rampla llugar de referendo: bota,'l coche... el piatón si nun descampla Obras Públicas... riendo ya'l pedreiru... durmiendo!   La rampla, trabachu bien ou mal feicho, sin allargar nun queda: pasará pur la Foxaca, Caleicho... pa qu'amestase pueda col estrechu Arboleda.   Carrea ya gran central lleichera, por Sobia alimentada, gritan: ¡Cien litrus pa la Manteiguera! Xuran nun foi aguada nin plizca d esnatada...   A1 pan d'escanda, llaman pan de sucu; yá prietu, con bollena sin ucehus. Pa mí, un tantu malucu, mas con masera llena nin angustias, nin pena.   Virxen. del Cébranu, veis tou xugando peru na miea cabeza bullen ideas que lloran gritando, de rabia, ya tristeza, que mal nun te paeza.   Dime Má, you quixera saber cómo en tou patronato fan pa elixir Xuráu ya Mayordomo, pa que sou mandato sia pa todus grato.   Nun hai xente fiel ya cun desparpaxo en Carrea nin Riello Berrueñu ou Munticiello pa gobiernar, sin acudir abaxo... Ou si quies, a Campiello?   Qué foi d'aquellus bulliciosus chigres alredor del Santuario...? Xurandu, dixénunme lus Maligres: Iste chigre arbitrario... burlla del vicindario !   Si Virxen, la cousa nun anda dreicha. You, tou interesado: puengu chigre, pague'l puestu... lei feicha. Lo ganáu, ya roubado bien... llevaime al Xurado.   Un butillín, de nun sé qué, costaba lus euchus de la cara. Cuandu'l rumeiru'l chigre abandonaba la bolsa que sacara estrincada quedara.   Nel Cébranu perdura, con lus Apostoláus de Villanueva, sola tradición pura de Teverga. Nun digu cousa nueva, destruilla, ya lucura.   Los rumeirus rezan, beben cerveza... Qué val la Caldeirina si viendu'l chigre duellles la cabeza? Puen orden Virxincina, qu'estu nun quede asina!   Na Plaza, pur la fiesta de San Pedro, baxu'l añosu teixu con duos gamachus de freisnu ou de cedro un chigre llueu ta feichu, aunque lladre'l Conceichu!   Llamái, si vus plaz, gaitas de Pamplona, que nun haiga pelea! Pagái hasta la última perrona, borrái de vuesa idea el trespiés de Carrea.   Una a una las fuechas del castaño cayenun silenciosas, pero mieu alma xufre añu tras año, ente notas queixosas, penas que fonon rosas.   Rosas fonon lus brazus de mia madre, la casina, la cuna, las órdenes severas de mieu padre... qu'en penas, la furtuna foi cambiandu una a una.   Flor de rosal aquellus paxarinos de la mesma nialada... nalan separáus, pur paicíus caminos. Foi rosa perfoumada con dolor desfuechada.   Dime Sobia, dende tou alta Siella aú cocheiréi flores que mieu alma guarde siempre con esa, que nun pierdan colores nin defueches dolores?   -Nos castañéus, nos intrincáus sendeiros, aquí en Sobia, a mia vera, na canción húmeda de lus regueiros, nel fullir de quimera na flurida pradera...   Adiós Cébranu, adiós Sobia, voume, nel corazón vos llevo, vevos ya hablavos, en verdá, antroxóume dicir cuántu vos debo ya mui viechu, non nuevo.                             (En Teverga, historia y vida de un concejo)