ORIELLES DE LA NUECHE Siempre aguardamos que la nueche, aseláu antoxu de verticales señaldaes, fienda les redes que xuncen los cadexos de la lluna. Pasión qu’ambura los pergaminos endolcaos nel perllargu itinerariu de la dulda. Y entós, allugaos nun espaciu inciertu cuando siente’l corazón un amor diferente, un bálsamu qu’invierte, trupa la distancia, l’espeyu la tristura. Un canciu de milenta orfeones sobornando’l silenciu los tos güeyos. La risa ye troféu de los páxaros de magar que los pensamientos tán piesllaos nuna borbuya d’aire. Nes tos manes enllenes de misteriu un báramu de pexes callandín se pierde. (de Sombra del camino)