LO QUE ME CONTÓU MIA MADRE     Un día de Santa Marina daba compaña a mia madre: ciega dafeitu, viechina, tenía ganas de parllare.   Díxome: "Arímate a mí pa que you pueda palpate las manos ya contaréite lo qu'enxamás dix a naide.   Por mor de la rina guerra ensin faere mal a naide vímonos acorralaos ya foimos al mundu alantre.   Quedanon las cortes chenas, tamién chenos los pachares, l'hurriu ya la bodeguina, dexemos nuesos fogares.   Aquella nueite d'otuenu espiltrazaos ya con fame xubiendo por Llamaurén mia testa yera un enxame.   Choraba pero por dientru desesperada acordábame de la casa onde naciera, que me dexara mieu padre.   Sin dicire una palabra principiéi a desgraciame diciéndo-lly adióus a tous nuesos trabachos ya afanes.   Adióus llugarín que dexo contra la mia voluntade, fuentes, ríos, tesos, montes, piornales ya bedulares.   Adióus sábanas de llinu filadas pola mia madre, agucha, rueca ya fusu, mieu trabachu foi en balde.   Caminos que you pisaba, praos ya güertos ya llinares, regueiros onde llavéi de mias fichas los pañales.   Adióus molín de La Lluenga, onde de nueite ou de tarde cono fuelle bien chenín llevéi pan, farina traxe.   Masera onde cernía ya amasaba pan ascape ya'l fornu onde cocía por San Roque mazapanes.   Nun muñiréi más mias vacas nin arrecharéi tenrales nin veréi pitas nin gochos nin ugüechas nos corrales.   ¿Qué será de los gatinos? Morrerán tous de fame. ¿Qué fairán del caballón que montábamos no valle?   Lluenxe de los güsequinos de mieus nenos ya mieus padres ¿ónde quedarán los nuesos? ¿en qué tierra? ¿en qué Llugare?   A lo peore polos montes tiraos polos muradales onde muerren los corcinos, onde cristianu nun entrare.   ¿Qué será de nuesa vida sin tapadura? ¡Ai, madre! ¿A qué puerta chamaremos si salimos d'esti trance?   De repente mia cabeza emprincipióu a despexase, acordéime de la Cruz de Cristu, de suas bondades.   Nun me mancóu más el fríu nin tampoucu tenía fame nin sentía los garranchos que mozquitaban mias carnes.   Vi que teníamos qu'andare, que la vida yera amable: tiraríamos p'alantre p'atopar la llibertade.                                 (Poesía completa (1980-1991)