********************************************************************** D. Alfredo García Dóriga: "El guetu de retruyes" FONTE: "Los nuevos bablistas" (1925) (Enrique García Rendueles) Respétase la grafía orixinal. *********************************************************************** EL GUETU DE RETRUYÉS   Un mocecu en Retruyés Con un pelu mató un guetu Que chambía nun zapicu Cheno de chichí moi güenu. Un pirru chadró á la chuna Pa contar isti sucesu, Regolvuse el chugarín; Prendieron al rapacecu, Y Uxo, Casares y Ubriendes Formanon Ayuntamiento; El cura de Carabanzu Fixo un sermón comu un templu Y un abogao de la Pola Imprentó del casu versus, (Dióse a los imprentaores Miel, mantega y mediu xetu.) Foi a Llena la custión, Y entamóse allí un gran pleitu, Qu'en l'Audencia sentencianon Los alguacilles más vieyus, Que dixenon: "Nunca peguen Los niños a ningún guetu, Y el chugar de Retruyés Non tenga pirrus ni pelus; Pelus pa gatos chambiones, Pirrus pa non ser cuenterus Y pague les costes Uxo, Y les monteres... ¡silenciu!..."   ............................. De entóncenes Retruyés Non tien zapicus nin guetu, Y los mocecus non usen En el llugar ningún pelu, Ello así foi!... La xosticia Sabe n'apierta'l zapetu, Y... bastante bien falanon Los alguaciles más vieyus! Conque... morró la custión... Y les monteres... ¡silenciu!!...                                       (En Los nuevos bablistas)