DELLOS SONETOS [14] El mio saber nun atropo yo nos cielos, anque d’astronomía abondo sepa, y nun ye pa falar de suerte o cigües, d’horóscopos, da’andancies o de plagues; nin soi a predicir unos minutos o a cada enseñar rayu, aire y agua y que va bien dicir too na sota tres pregonar que ta visto en cielo. El mio saber remana en tos güeyos y, estrelles, lleo nellos los saberes como verdá o belleza, que xorrecen si de ti a facer conserva yes. Pronostícote, que col to fin, poro, la hora–yos llega a verdá y belleza. [18] ¿Voi comparate a un día de calor? Tú yes más dulce y muncho más templáu; xinga l’airada’l brotu en primavera y pronto–y llega’l fin al pasu del branu. Dacuando ambura’l güeyu celestial y anubla la so áurea fechura. Al resplandor–y llega’l so anubrir por un aquél o pol so acaecer propiu. Pero nun fadiará’l to branu eternu nin decairá’l so llucir propiu de to, nin muerte vociará qu’en vera–y fuisti, siendo al tiempu igual n’eternes llinies: mientres aliende un home y un güeyu rispa, vivirá esto y a ti daráte vida. (De: William Shakespeare, Dellos sonetos)