*********************************************************************+* D. Perfecto Fernández Usatorre (Nolón) (1847-1911) : "Al Vuelu " FONTE: "Los nuevos bablistas" (1925) (Enrique García Rendueles) Respétase la grafía orixinal. *********************************************************************** AL VUELU Atecháu nel portalín D’una vieyina casuca Oyí falar, sin ser vistu, A los novios Xuan y Tuya: —“Perfalaora y falsa, Tuxa, non güelvo A poner les madreñes Baxo to techu, Y si aportara Golver, quixera vete Llimpia la saya. —Les manches de la ropa Llévales l’agua Col lixeru trabayu D’ enxabonala; Les de concencia Llévales el degórriu Que les enxendra. —D’eses manches que fales Yo non les tengo. —Y ñegres. ¿Paezte pocu Nublar el créitu De una probina Llimpia y honrá per orden De so familia? Corristi pela aldeya Y utrus llugares Que me habís regalao Prendes muy maxes ¡Vaya un regalu! Un mandil y un pañuelu El día mio santu. Meyor fora emprentallo Enos papeles Que ponello nes boques De males llengues Que, per antoxu, Falen más de lo malo Que de lo bono, —¿Acabasti? —Entavía. !Xuaxús! ¡que priesa! Toma, ten pel regalu. —Guárdalu, neña. —Yes muy borricu Si pienses engañame Con dos trapinos. —Les arrecaes en tratu Téngoles mialma. —¿Son pa esta falaora? —Llamete en chancia. —Xuan... nin per eses. Lluzco primero filos Enes oreyes. —Además to comprate Dengue y refaxu. —Ve dando les picones Perende abaxu.” Tiró–y les prendes Y na punta les ñarres Dio–y cola puerte.