Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana

Xuan María Acebal y Gutiérrez

Xuan María Acebal nació n’Uviéu, el 8 de marzu de 1815, y morrió na mesma ciudá’l 11 de febreru de 1895. Na capital asturiana, primero, y en Madrid, más tarde, entamó estudios de Latín, Humanidaes y Filosofía colos xesuites de San Isidro, hasta que, en 1835, el gobiernu espulsó d’España a los relixosos d’esta orde.

   Con venti años, depués de ser testigu de tremendes matances de freiles y ensin poder acabar los sos estudios, tien que tornar Acebal pa Uviéu. Ellí diba entamar col so hermanu munchos negocios (primero un taller de fundición, depués una fornu de pan, una mina, una imprenta...) y tamién había de destacar comu escultor y artista mecánicu.

   Políticamente fue Acebal un tradicionalista acérrimu, siempre apegáu a la relixosidá y militante del carlismu, polo que, en 1873, tuvo que s’esiliar en Francia cuandu la última carlistada. Precisamente el xenru d’Acebal, Guillermo Estrada, fue xefe políticu de los carlistes n’Asturies y caltuvo siempre col suegru una gran amistá (hasta’l puntu de qu’Acebal fixera con Estrada el viaxe de novios a Roma, por empara de la so fía).

   La mala salú que yá entóncenes gastaba Xuan María Acebal nun fue a tener por él cuandu, nel plazu de malpenes seis díes, morriéron–y un nietu y el padre d’ésti, el so queríu xenru Guillermo Estrada. Nun llegó Acebal a vivir nin dos meses, morriendo’l sábadu 16 de febreru de 1895 (quince díes depués que finare tamién Teodoro Cuesta).

   Fue Acebal un poeta de producción munchu más pequeña que la del so contemporaniu Teodoro Cuesta, y asoleyada, namás qu’en parte, na prensa rexonal. De toles maneres, pol so rigor llingüísticu y altor lliterariu, fue xustamente consideráu “príncipe de los poetes bables”, anque la so obra nun se recoyó en llibru hasta 1925, cuando Enrique García Rendueles inxerta en Los nuevos bablistas seis poemes y dos traducciones d’Horacio.

    La edición definitiva de la obra d’Acebal (Obra poética, Alvízoras Llibros) faila en 1995 Antón García, con motivu’l centenariu del poeta, cuandu se–y dedica la Selmana de les Lletres Asturianes. Recuéyense nella tolos poemes d’Acebal que se conocen:

 

Poesía n’asturiano:

— “A so maxestá Doña Sabel Segunda y al so fíu el Príncipe d’Asturies”.

— “Al niñín Jesús”.

— “Venite ad me et ego reficiam vos”.

— “A María Inmaculada”.

— “Cantar y más cantar (Impresiones de Asturias)”.

— “El amor del hogar”.

— “Pobre madre”.

— “La Fonte de Fascura”

— “Arreglu de cuentes”

— “A María”

— “Refugium pecatorum”

 

Traducciones d’Horacio:

— “Beatus ille, qui procul negotiis”

— “Maecenas atavis edite regibus”

— “A Llidia”

 

Poesía en castellano:

— “Charada”

— “¡Qué despacio el tiempo pasa!”

— “¡Trébole!”

— “A Enrique Tamberlick”

 

Poesía n’italiano:

— “Ricórdasti, mio Cara”.

Noticies
Deprendi Asturianu
La Llingua Asturiana
Archivu oral
Proyectu Caveda y Nava

Cola ayuda de

Coneyería d'Educación y Cultura

Espaciu y Tiempu de la Llingua Asturiana
--Araz.net, © 2010. Tolos derechos reservaos.
Contador Estadistiques